RELAT DE MICAELA JULVE

Abans de tot, cal dir que jo he crescut en un ambient plurilingüe. A ma casa es parlen el valencià i el castellà com a primeres llengües. Com a segones, el francés i l’anglés. Finalment, com a terceres, el rus i l’italià.

Aquest context caracteritzat per una gran diversitat lingüística, em va servir per conscienciar-me de la importància que tenen els idiomes i despertar-me l’interès per ells. També,el fet de posseir referents plurilingües tan propers, ha constituït una eina fonamental per anar construint el meu aprenentatge al llarg de la meua trajectòria escolar. 

Jo vaig començar, com la majoria de la gent, a donar amb profunditat el valencià i el castellà. Ara, he de dir que a mesura que anaven passant els anys, el valencià anava quedant-se enrere. Aquest canvi, el vaig notar especialment a Secundària on, malauradament, el valencià només s’impartia a la classe de valencià. Aquest aspecte, va produir que jo tingués múltiples dificultats a l’hora de redactar i expressar-me correctament en aquesta llengua. Avui en dia, encara hi continue tenint problemes, especialment a l’hora de plasmar idees a un escrit i a continuació, desenvolupar-les.

Per contra, al castellà tinc més vocabulari i redacte millor malgrat cometre algunes errades ortogràfiques. A més a més, parle amb molta més espontaneïtat i fluïdesa.

Per un altra banda, pel que fa a les llengües forànies, destaca el francés i l’anglés. Idiomes com l’últim, els duc estudiant des d’Infantil. Ma mare, malgrat no ser anglesa, sempre ha tingut molt bona pronuncia, aspecte que m’ha sigut de gran ajuda per conéixer a la perfecció les normes de la fonètica i parlar correctament. A més a més, sempre he professat certa devoció per la cultura anglòfona.

A diferència de l’anglés, la llengua francòfona m’ha resultat i em segueix resultant més complexa. El francés l’estudie des de els dotze anys. Ara per ara, vaig a una acadèmia, anomenada l’Institut Français. Aquesta llengua em costa a nivell lèxic i oral. A més, moltes vegades, quan donem alguna cosa nova en francés, sempre em recolze en la llengua materna, es a dir, faig ús de la meua primera llengua per comprendre el lèxic nou i per veure si hi pot haver alguna relació amb el que acabe d’aprendre. És com una guia durant el procés d’aprenentatge.

Aquests any, he començat a estudiar el rus i l’italià. La meua formació es limita a ser auditiva. A força d’escoltar a ma mare parlar el rus i a mon pare l’italià, vaig aprenent aspectes de caire fonètic. Així mateix, entrenar l’oïda em permet construir oracions molt fàcils com per exemple: Hola, bon dia. El meu nom es Micaela i m’encanta ballar i cantar. Una vegada domine l’oral, començaré a escriure amb les dues.

Per concloure, m’agradaria afegir, que a l’hora d’aprendre una llengua estrangera, sempre ens han ensenyat els aspectes gramaticals abans que qualsevol altres. Aquest ha sigut una de les grans errades des de el meu punt de vista. La meua manca de vocabulari es deu essencialment a aquesta forma de transmetre coneixements. No ens preparen per tindre fluïdesa oral quan, realment, aquest aspecte és la clau de tot aprenentatge lingüístic. Bé, però malgrat açò, puc dir que em sent molt satisfeta amb tot el que sé i el que he après. Espere arribar a ser poliglota en un futur ja que les llengües són principalment una font de riquesa cultural.