RELAT D'ADRIÁN SANCHIS

Com a valencià que sóc, a casa sempre he parlat amb la família el valencià, encara que al carrer i amb els amics, el castellà. Per tant, el castellà i el valencià, com a llengües oficials de la Comunitat Valenciana, han sigut les primeres llengües en aprendre, tant a casa com a l’escola de manera formal i aprofundint en els aspectes gramaticals, etc.

Cal destacar que, a diferència d’altres xiquets, vaig tenir contacte amb una llengua estrangera molt prompte. Als 3 anys vaig començar a aprendre anglés a la guarderia. Però, va ser una formació molt bàsica i simple. Cap als 6 anys, però, hem vaig apuntar a una acadèmia a la que encara vaig per aprendre millor l’idioma. A més, mai vaig donar anglés a l’escola.

Açò es pel fet que vaig triar frances en lloc d’anglés a l’escola, i vaig aprendre francés dels 8 als 14 anys. Encara que, només vaig aprendre de veritat els tres primers anys, una vegada vaig començar l’institut, el vaig deixar i ja no recorde més que mots solts.

Per tant, mai he tornat a tindre contacte amb el francés, però, sí amb el anglés, el qual tracte de millorar practicant també fora de les classes; veient pel·lícules en anglés, o simplement utilitzant internet en anglés. Açò ha fet que conega gent estrangera amb la que he de relacionar-me per força en aquest idioma.

Respecte amb el valencià i castellà, sempre han continuat en el seu lloc: valencià a l’escola i família i castellà al carrer (i l’escola) i sobretot a l’hora de llegir i escriure, o buscar coses en internet. Per això, conec millor les normes d’ús i la gramàtica castellana que no pas la valenciana, encara que gràcies a la facultat, vaig millorant, crec.

Per acabar, també he tingut contacte amb altres llengües. Per exemple, encara que siguen llengües mortes, a l’institut vaig aprendre llatí i grec antic. És per la passió que tinc per la cultura grega que he començat a aprendre grec modern, i encara que està una mica abandonat, tinc la ferma intenció de continuar. Com que al xatejar en anglés per internet he fet alguna amistat estrangera, també vaig aprendre una mica d’estonià gràcies a una amiga, però, el mateix que amb el grec: està oblidat en un calaix del qual tinc intenció de traure’l. A més a més, sempre m’ha atret Japó, i conec expressions i caràcters solts, ja que és una llengua que en el futur m’agradaria conèixer també.