RELAT DE DIEGO HERRAIZ

                Els meus començaments a nivell lingüístic van ser una mica estranys. Jo vaig nàixer a Sevilla perquè el meu pare va treballar en una empresa de construcció a l'Expo 92'. Durant els meus primers cinc anys de vida vaig viure a Sevilla, Lleó i Conca, i com els meus pares eren castellanoparlants no em van introduir en cap altre idioma.

                Tot això va canviar quan ens vàrem mudar de manera definitiva a Alaquàs, un xicotet municipi proper a València. El poble en sí mateix tenia una tradició valencianoparlant molt forta, però l’arribada massiva d’immigrants castellanoparlants de l’interior d’Espanya durant dècades havia canviat aquesta realitat feia força anys. Així doncs, la primera vegada que vaig sentir parlar valencià va ser a l’escola. Tenia sis anys i cursava primer de primària, però el més estrany de tot és que de seguida ho vaig acceptar com una cosa natural. A més, aquest mateix any els meus pares em van apuntar a una acadèmia d'anglès, pel que de cop i volta, la meua realitat es va tornar plurilingüe.

                Durant tota la meva infància, anglès, valencià i castellà van anar de la mà. A l'escola apreniem a poc a poc les bases dels tres idiomes, mentre que a l’acadèmia reforçava el meu anglès. Però, va ser a partir de 4t de Primària quan vaig notar un canvi substancial en el nivell de valencià que impartien al meu col·legi. Als dos següents cursos vaig ampliar el meu vocabulari i la meua competència idiomàtica de forma molt significativa.

                 Als primer anys d’institut es va mantenir la mateixa dinàmica que a l’últim cicle de primària, amb una notable excepció, vaig decidir iniciar els meus estudis de llengua francesa com assignatura optativa. La qual cosa feia que tingués que suportar la carrega d'una quarta llengua que, així i tot, em va resultar menys difícil d’aprendre que als casos precedents.

                El final dels meus estudis a secundària van consistir en l’ampliació dels coneixements ja asseguts i les meues primeres lectures serioses de llibres en català: narrativa, assaigs, teatre i, de vegades, algun poema; em van obrir la porta al món de la lectura (del qual ja era un apassionat) des d'una perspectiva totalment diferent.
 

                La reflexió que faig de l'experiència que he tingut al llarg de tota la meua vida és que, a curt termini, viure en un ambient que fomenta l’ús de dues o més llegues suposa un embolic considerable. A més, la complexitat per fixar les normes de cadascuna d’elles augmenta molt per a un xiquet que es veu immers en una realitat totalment desconeguda per a ell i, per tant, l’assimilació de conceptes i estructures esdevé de forma més lenta i costosa.

                No obstant això, reconec que tindre una situació plurilingüe em va suposar un avantatge molt considerable, a mig i llarg termini, en el desenvolupament les meues habilitats lingüístiques d’expressió i comprensió tant oral com escrita.

                En conclusió, pense que la meua vivència lingüística ha sigut molt positiva i, de cara al futur, m’agradaria continuar ampliant el meu bagatge i destresa interlingüística.

https://soundcloud.com/diego-herraiz-l-pez/sonidos-desde-jueves-tarde