RELAT DE JOAN MURGUI

 La primera llengua que vaig aprendre va ser el valencià. Amb els meus pares, amb els iaios, amb els germans, amb altres parents… la gran majoria parlaven en valencià. Després, quan vaig començar a mirar la televisió i anar a educació infantil, comencí a entrar en contacte amb el castellà. Recorde que amb el castellà tenia problemes, sobretot a nivell de lèxic, però cap als sis o set anys ja el dominava prou bé.

La següent llengua que vaig conèixer fou l’anglés, quan tenia huit anys. Aquesta llengua la vaig aprendre a l’escola i, tot i que al llarg de la meua etapa escolar l’he treballada, el meu domini d’aquesta no és massa bo. La manera en què m’han ensenyat aquest idioma crec que no ha sigut l’adequada: he aprés molta gramàtica descontextualitzada, mentre que el domini de les competències d’expressió oral i comprensió oral que he aprés ha estat molt escàs.

Quan comencí a anar a l’institut, vaig entrar en contacte amb el francés. El francés em va agradar més que l’anglés i, el fet de que fóra d’origen llatí com el català o l’espanyol, em facilità el seu aprenentatge, encara que, com em passava amb l’anglés, la pràctica oral de la llengua la veia mot escassa i insuficient. No obstant això, als quinze anys em vaig inscriure a l’escola Oficial d’Idiomes per aprendre més francés i és allí on vaig començar a aprendre totes les destreses per igual: parlava, escrivia, llegia, escoltava... aprenguí més en un any que en els quatre anys que l’havia cursat a l’institut. En l’actualitat, continue anant a l’escola Oficial d’Idiomes i ja estic cursant el nivell B2. Ja tinc molta fluïdesa amb el francés i és una llengua que m’agrada moltíssim.

També he tingut contacte amb l’italià. Quan tenia quinze anys m’encuriosí per aquesta llengua i em comprí un mètode, vaig començar a escoltar música, llegir... Cada estiu em dedique a l’italià i, a poc a poc, vaig progressant. És un idioma al qual li tinc mota estima, potser perquè l’he aprés per mi mateix.

Pel que fa al valencià (si bé de menut ja el parlava), al llarg de la meua etapa escolar he anat aprenent la varietat estàndard tant a nivell escrit com a nivell oral. Pense que és de gran utilitat ja que amplia l’ús de la meua llengua materna a totes les zones on es parla. A mesura que he anat millorant els meus coneixements sobre aquest registre he superat probes lingüístiques com el mitjà (C1) i el superior (C2).

Són cinc llengües les que millor o pitjor puc parlar, i n’estic ben orgullós de saber-les. Cada llengua és una manera diferent d’expressar la realitat, és una eina que em permet comunicar-me amb altres persones i, com més llengües conega, més fàcil em resultarà aprendre’n de noves. Són una manifestació cultural molt important. En definitiva, són un tresor.